Imatges de les visites a Sant Mateu del Maestrat, Ares del Maestrat, Morella, Mirambell, Cantavella, i l'Anglesola, organitzada pels AMICS DE L'ART ROMÀNIC DE SABADELL, aprofitant la festa de l'Aplec de la Salut de Sabadell. Algunes de les fotos es varen obtenir dos mesos abans, durant la preparació de l'excursió.
He de fer notar que pel fet que durant els tres dies va plore i que alhora vaig enregistrar imatges per a vídeo trobareu a faltar algunes fotos d'elements rellevants. També que he utilitzat els noms dels llocs tal com tradicionalment s'han fet servir en català. El que tècnicament s'anomenen exònims és a dir topònims usats en una llengua determinada
per a referir-se a un lloc
situat fora de la seva àrea
lingüística i que difereix de la
denominació que aquest rep a
l'àrea geogràfica on és situat. Com per exemple Londres per London, Terol per Teruel i en el cas que ens ocupa Mirambell per Mirambel, Cantavella per Cantavieja i L'Anglesola per la Iglesuela del Cid.
SANT MATEU DEL MAESTRAT
Població del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat que sobrepassa, per poc, els 2000 habitants. Té un ric patrimoni monumental on destaca l'església arxiprestal (segles XIII - XV). Un fet rellevant que es produí a la vila fou la renuncia al papat de Climent VIII cosa que significà la fi del Cisma d'Occident.
|
Convent de Santa Anna |
|
Convent de Santa Anna. Portal |
|
Convent de Santa Anna. Interior |
|
Església de Sant Pere |
|
Plaça Major. A l'esquerra la font de l'Àngel |
|
Font de l'Àngel, coronada amb una imatge de Sant Mateu. És datada del 1386, reconstruïda el segle XVIII i restaurada el 1867 |
|
Sant Mateu. Església arxiprestal |
|
Portalada gòtica de l'església arxiprestal |
|
Finestrals gòtics |
|
Portalada romànica de l'església arxiprestal |
|
Detall capitells portalada romànic |
|
Interior de l'església arxiprestal de Sant Mateu |
|
Fragment del retaule de la Trinitat amb restes de policromia |
|
Sant Mateu |
|
Ajuntament de Sant Mateu, al carrer de l'historiador Beti |
|
Edifici de l'Ajuntament |
|
Safaretjos del nord de la vila |
|
Safaretjos de l'est de la vila |
ARES DEL MAESTRAT
Població del País Valencià situada al peu de la mola que havia ocupat el castell. Compte amb poc més de 200 habitants incloent-hi els de quatre agregats més que conformen el municipi. Va ser la primera plaça que va conquerir el rei Jaume de l'antic Regne de València. Felip V la va sotmetre a setge el 1708. En caure la ciutadella es completà la caiguda del Regne de València.
|
Ares del Maestrat al peu de la mola del castell |
|
Llotja o "Perxe" (segles XIV - XV), amb l'ajuntament al damunt. Té una sala capitular on es reunien els templers |
|
El "Perxe", la llotja i l'Ajuntament |
|
Església barroca de l'Assumpció |
|
Restes de muralles del Castell d'Ares |
|
Vestigis del castell d'Ares del Maestrat, edificat damunt d'una mola |
|
Vestigis de bancals per a conreu |
MORELLA
Ciutat del País Valencià capital de la comarca dels Ports, situada al peu d'una mola on hi ha restes del castell medieval. És envoltada per una muralla amb els corresponents portals, que va ser bastida per Pere III el Cerimoniós. Està situada estratègicament als límits de Catalunya, d'Aragó i del País Valencià. Té una població propera als 3000 habitants. El trisme hi té una important rellevància.
|
Morella. Portal de Sant Miquel i creu de les testes coronades |
|
Creu de les tres testes coronades (1423-1455) |
|
Morella. Portal de Sant Miquel |
|
Morella. Porta de Sant Mateu (segle XIV) |
|
Morella. Portal del Forcall |
|
Morella. Muralles |
|
Morella. Porta dels Estudis |
|
Porta dels Estudis. Detall dels escuts |
|
Morella Portal dels Estudis |
|
Morella. Portal de Sant Miquel, vist des de dins la població |
|
Morella. Trinquet i antiga església de Sant Miquel |
|
Morella. Ajuntament |
|
Morella. Edifici de l'Ajuntament |
|
|
|
|
|
|
|
Morella. Carrer de Balasc d'Alagó |
|
Morella. Carrer de Balasc d'Alagó |
|
Morella. Plaça dels Estudis |
|
Morella. Llegenda en una majòlica damunt la casa dels Rovira |
|
Morella. Convent de Sant Francesc |
|
Morella. Convent de Sant Francesc. Pintures murals de la sala capitular |
|
Castell de Morella, vist des del convent de Sant Francesc |
|
Morella. Maqueta de la població, del museu del castell |
|
Morella. Interior de la sala gran del museu del castell |
|
Morella. Basílica de Santa Maria la Major |
|
Morella. Porta de les Verges de la basílica |
|
Morella. Porta dels apòstols de la basílica |
|
Morella. Basílica. Cor, amb la representació del Judici Final |
|
Morella. Basílica. Detall del sostre del cor |
|
Morella. Basílica. Altar major. Retaule xorigueresc (1657-1677) |
|
Morella. Basílica. Altar major. Retaule. Detall |
|
Morella. Basílica. Escala del cor |
|
Morella. Basílica. Escala del cor. Detall |
|
Morella. Basílica. Escala del cor. Detall |
|
Morella. Basílica. Escala del cor. Detall |
|
Santuari de Vallivana. Àngel, amb escut sabadellenc |
|
Santuari de Vallivana. Detall de l'escut de la colònia morellana de Sabadell |
|
|
|
|
|
|
|
MIRAMBELL
Bonic i entranyable municipi de l'Aragó de la comarca del Maestrat, de poc més d'un centenar d'habitants. La població és envoltada per una muralla, construïda durant el segle XIII pels templers. En passejar pels seus carrers es respira un ambient rural que segons com contrasta amb la noblesa de molts dels seus edificis i li donen un aire especial. Es distingeix, molt especialment, per les gelosies de guix i argila del portal de les Monges i d'altres de fusta.
|
Mirambell |
|
Mirambell. Ajuntament i església |
|
Mirambell. Portal de les Monges |
|
Mirambell. Torre del portal de les Monges |
|
Mirambell. Torre del portal de les Monges |
|
Mirambell. Portal de les Monges. Interior |
|
Mirambell. Gelosies del portal de les Monges |
|
Mirambell. Gelosies de fang i guix, del portal de les Monges |
|
Mirambell. Cap del carrer Major amb el portal de les Monges |
|
Gelosies de fusta del carrer Major |
|
Mirambell. Carrer Major. Casa de "los Julianes" |
|
Mirambell. Dovella central d'una casa del carrer Major. |
|
Mirambell. Portal de l'Estudi. Interior |
|
Mirambell. Portal de l'Estudi. Interior |
|
Mirambell. Portal de l'Estudi. Exterior |
|
Mirambell. Casa Aliaga |
|
Mirambell. Casa Castellot |
|
Mirambell. Porxo de l'Ajuntament i portal de l'església |
|
Mirambell. Ajuntament. Llotja |
|
Mirambell. Ajuntament |
|
Mirambell. Carrerons estrets |
|
Mirambell. Portal de Sant Roc |
|
Mirambell. Safaretjos públics |
|
Mirambell. Atri ermita Sant Roc |
|
Mirambell. Ermita de Sant Roc |
CANTAVELLA
|
Estructura del terreny de Cantavella |
Capital del Maestrat aragonès. Compta amb poc més de 700 habitants. Ubicada en un lloc altiu i abrupte, amb grans barrancs. Fa un parell d'anys comptava amb 729 habitants. El comerç de la llana i la ramaderia motivà que durant el segle XVIII prosperés força, econòmicament. La plaça Major porxada és una de les joies preuades de la comarca.
|
Cantavella (Cantavieja) |
|
Cantavella. Ermita de Nostra Senyora de Loreto |
|
Cantavella. Final del carrer Pita |
|
Cantavella. Carrer Major |
|
Cantavella. Església i plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major. Detall |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Plaça Major |
|
Cantavella. Església de Sant Miquel |
|
Cantavella. Església de Sant Miquel. Portal |
|
Cantavella. Actual Calvari al lloc que havia ocupat el castell |
|
Cantavella. Actual Calvari. Ermita reconstruïda del Sant Sepulcre
|
L'ANGLESOLA (La Iglesuela del Cid)
Municipi aragonès de la comarca del Maestrat, declarat conjunt historicoartístic l'any 1982. La seva població no arriba als 500 habitants. El seu interès radica en l'estructura urbana i una sèrie d'edificis monumentals d'importància artística i arquitectònica
|
L'Anglesola. Font Nova |
|
L'Anglesola. Font Nova |
|
L'Anglesola. Ajuntament i portal de l'església de la Purificació |
|
L'Anglesola. Casal de l'Ajuntament |
|
L'Anglesola. La plaça vista des del porxo de l'Ajuntament |
|
L'Anglesola. Casa Blinque |
|
L'Anglesola. CasaBlinque. Detall del capitell del porxo |
|
L'Anglesola. Palau Matutano-Daudén |
|
L'Anglesola. Les parets i construccions de pedra seca són una constant. |
|
L'Anglesola. Detall de les parets de pedra seca i el seu coronament |
|
L'Anglesola. Panoràmica dels afores amb el portal de Sant Pau |
|
L'Anglesola. Portal de Sant Pau |
|
Afegeix la llegenda |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga. Ràfec treballat |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga "esquina de la mona" |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga. L'entrada durant la visita dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga. Despatx |
|
Casa Aliaga. Dormitoris |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga. Cuina |
|
L'Anglesola. Casa Aliaga. Sala principal |
|
L'Anglesola. Grup dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell durant la visita a aquesta població |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada