Reflexos: de juliol 2016

Imatges de les visites a Sant Mateu del Maestrat, Ares del Maestrat, Morella, Mirambell, Cantavella, i l'Anglesola, organitzada pels AMICS DE L'ART ROMÀNIC DE SABADELL, aprofitant la festa de l'Aplec de la Salut de Sabadell. Algunes de les fotos es varen obtenir dos mesos abans, durant la preparació de l'excursió.

He de fer notar que pel fet que durant els tres dies va plore i que alhora vaig enregistrar imatges per a vídeo trobareu a faltar algunes fotos d'elements rellevants. També que he utilitzat els noms dels llocs tal com tradicionalment s'han fet servir en català. El que tècnicament s'anomenen exònims és a dir topònims usats en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva àrea lingüística i que difereix de la denominació que aquest rep a l'àrea geogràfica on és situat. Com per exemple Londres per London, Terol per Teruel i en el cas que ens ocupa Mirambell per Mirambel, Cantavella per Cantavieja i L'Anglesola per la Iglesuela del Cid.

SANT MATEU DEL MAESTRAT

Població del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat que sobrepassa, per poc, els 2000 habitants. Té un ric patrimoni monumental on destaca l'església arxiprestal (segles XIII - XV). Un fet rellevant que es produí a la vila fou la renuncia al papat de Climent VIII cosa que significà la fi del Cisma d'Occident.

Convent de Santa Anna

Convent de Santa Anna. Portal

Convent de Santa Anna. Interior

Església de Sant Pere

Plaça Major. A l'esquerra la font de l'Àngel

Font de l'Àngel, coronada amb una imatge de Sant Mateu. És datada del 1386, reconstruïda el segle XVIII i restaurada el 1867

Sant Mateu. Església arxiprestal

Portalada gòtica de l'església arxiprestal

Finestrals gòtics

Portalada romànica de l'església arxiprestal

Detall capitells portalada romànic

Interior de l'església arxiprestal de Sant Mateu

Fragment del retaule de la Trinitat amb restes de policromia

Sant Mateu

Ajuntament de Sant Mateu, al carrer de l'historiador Beti

Edifici de l'Ajuntament

Safaretjos del nord de la vila

Safaretjos de l'est de la vila

ARES DEL MAESTRAT

Població del País Valencià situada al peu de la mola que havia ocupat el castell. Compte amb poc més de 200 habitants incloent-hi els de quatre agregats més que conformen el municipi. Va ser la primera plaça que va conquerir el rei Jaume de l'antic Regne de València. Felip V la va sotmetre a setge el 1708. En caure la ciutadella es completà la caiguda del Regne de València.

Ares del Maestrat al peu de la mola del castell

Llotja o "Perxe" (segles XIV - XV), amb l'ajuntament al damunt. Té una sala capitular on es reunien els templers

El "Perxe", la llotja i l'Ajuntament

Església barroca de l'Assumpció

Restes de muralles del Castell d'Ares

Vestigis del castell d'Ares del Maestrat, edificat damunt d'una mola

Vestigis de bancals per a conreu

MORELLA

Ciutat del País Valencià capital de la comarca dels Ports, situada al peu d'una mola on hi ha restes del castell medieval. És envoltada per una muralla amb els corresponents portals, que va ser bastida per Pere III el Cerimoniós. Està situada estratègicament als límits de Catalunya, d'Aragó i del País Valencià. Té una població propera als 3000 habitants. El trisme hi té una important rellevància.

Morella. Portal de Sant Miquel i creu de les testes coronades

Creu de les tres testes coronades (1423-1455)

Morella. Portal de Sant Miquel

Morella. Porta de Sant Mateu (segle XIV)

Morella. Portal del Forcall

Morella. Muralles

Morella. Porta dels Estudis

Porta dels Estudis. Detall dels escuts

Morella Portal dels Estudis

Morella. Portal de Sant Miquel, vist des de dins la població

Morella. Trinquet i antiga església de Sant Miquel

Morella. Ajuntament


Morella. Edifici de l'Ajuntament

Morella. Carrer de Balasc d'Alagó

Morella. Plaça dels Estudis

Morella. Llegenda en una majòlica damunt la casa dels Rovira

Morella. Convent de Sant Francesc

Morella. Convent de Sant Francesc. Pintures murals de la sala capitular

Castell de Morella, vist des del convent de Sant Francesc

Morella. Maqueta de la població, del museu del castell

Morella. Interior de la sala gran del museu del castell

Morella. Basílica de Santa Maria la Major

Morella. Porta de les Verges de la basílica

Morella. Porta dels apòstols de la basílica

Morella. Basílica. Cor, amb la representació del Judici Final

Morella. Basílica. Detall del sostre del cor

Morella. Basílica. Altar major. Retaule xorigueresc (1657-1677)

Morella. Basílica. Altar major. Retaule. Detall

Morella. Basílica. Escala del cor

Morella. Basílica. Escala del cor. Detall

Santuari de Vallivana. Àngel, amb escut sabadellenc


Santuari de Vallivana. Detall de l'escut de la colònia morellana de Sabadell

MIRAMBELL

Bonic i entranyable municipi de l'Aragó de la comarca del Maestrat, de poc més d'un centenar d'habitants. La població és envoltada per una muralla, construïda durant el segle XIII pels templers. En passejar pels seus carrers es respira un ambient rural que segons com contrasta amb la noblesa de molts dels seus edificis i li donen un aire especial. Es distingeix, molt especialment, per les gelosies de guix i argila del portal de les Monges i d'altres de fusta.

Mirambell

Mirambell. Ajuntament i església

Mirambell. Portal de les Monges

Mirambell. Torre del portal de les Monges

Mirambell. Portal de les Monges. Interior

Mirambell. Gelosies del portal de les Monges

Mirambell. Gelosies de fang i guix, del portal de les Monges

Mirambell. Cap del carrer Major amb el portal de les Monges

Gelosies de fusta del carrer Major

Mirambell. Carrer Major. Casa de "los Julianes"

Mirambell. Dovella central d'una casa del carrer Major.

Mirambell. Portal de l'Estudi. Interior

Mirambell. Portal de l'Estudi. Exterior

Mirambell. Casa Aliaga

Mirambell. Casa Castellot

Mirambell. Porxo de l'Ajuntament i portal de l'església

Mirambell. Ajuntament. Llotja

Mirambell. Ajuntament

Mirambell. Carrerons estrets

Mirambell. Portal de Sant Roc

Mirambell. Safaretjos públics

Mirambell. Atri ermita Sant Roc

Mirambell. Ermita de Sant Roc

CANTAVELLA

Estructura del terreny de Cantavella

Capital del Maestrat aragonès. Compta amb poc més de 700 habitants. Ubicada en un lloc altiu i abrupte, amb grans barrancs. Fa un parell d'anys comptava amb 729 habitants. El comerç de la llana i la ramaderia motivà que durant el segle XVIII prosperés força, econòmicament. La plaça Major porxada és una de les joies preuades de la comarca.

Cantavella (Cantavieja)

Cantavella. Ermita de Nostra Senyora de Loreto

Cantavella. Final del carrer Pita

Cantavella. Carrer Major

Cantavella. Església i plaça Major

Cantavella. Plaça Major

Cantavella. Plaça Major. Detall

Cantavella. Plaça Major

Cantavella. Església de Sant Miquel

Cantavella. Església de Sant Miquel. Portal

Cantavella. Actual Calvari al lloc que havia ocupat el castell

Cantavella. Actual Calvari. Ermita reconstruïda del Sant Sepulcre

L'ANGLESOLA (La Iglesuela del Cid)

Municipi aragonès de la comarca del Maestrat, declarat conjunt historicoartístic l'any 1982. La seva població no arriba als 500 habitants. El seu interès radica en l'estructura urbana i una sèrie d'edificis monumentals d'importància artística i arquitectònica